
En el camp ferroviari, la geofísica té un paper destacat en l’estudi de la conservació del balast, la plataforma i les instal·lacions que discorren per ella.
Com qualsevol infraestructura lineal, és molt el que la geofísica pot aportar a l’estudi d’una plataforma ferroviària. No obstant això, de manera general, podem agrupar aquests estudis en tres categories:
- Cartografia d’instal·lacions que discorren per la plataforma.
- Caracterització del balast.
- Estudi de la estratigrafia geològica superficial de la plataforma.
Cartografia d’instal·lacions que discorren per la plataforma.
Les plataformes ferroviàries, en balast o en placa, solen aprofitar-se per discórrer diferents tipus d’instal·lacions, sobretot cablejats.
A més, cal considerar que les zones urbanes i prop de les estacions són les zones amb major densitat de serveis i més afectades pel pas d’aquest tipus d’instal·lacions.

En aquest sentit, el georadar, juntament amb els radiodetectors, són els mètodes més emprats per a l’aixecament de xarxes elèctriques i comunicacions.


Caracterització del balast
D’altra banda, el gruix de balast i el seu grau de contaminació són dues de les variables més importants a considerar en el manteniment d’una via.
També el georadar és l’eina més coneguda i recomanada per a estudiar aquestes característiques.
Segons la freqüència de l’antena que fem servir, podem estudiar a una determinada profunditat i unes o altres característiques de la plataforma.


Estudi de l’estratigrafia geològica superficial de la plataforma
Per a estudis de la qualitat de l’subsòl per on discorre una plataforma ferroviària, els assajos de sísmica i elèctrica són els més adequats.
Mitjançant aquests assajos de geofísica es pot identificar l’estratigrafia geològica superficial o caracteritzar els paràmetres geotècnics principals que la defineixen.

